UNA LLEI DE PAÍS PER UNA EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI:

Jaume Graells a l’article “Una llei de país per una educació del s. XXI” afirma que era del tot previsible la polèmica que s’ha generat després de la presentació del document de bases de la llei d’educació. Personalment penso que, en aspectes tant transcendentals com l’educació, els polítics haurien de deixar de banda “per uns moments” els seus propis interessos de partit i unificar les forces i criteris per aconseguir una educació pública de qualitat.
És cert que tot canvi genera desconfiança, però, potser, abans d’actuar (recordem la manifestació del passat 14 de febrer) cal que estem ben informats.
Pel que sembla, i tal com afirma l’autor de l’article l’implantació d’aquesta llei comportarà una millora. Una millora en quant els professors, que els permetrà rebre una formació contínua per millorar en la seva feina; una millora en els alumnes i centres, de manera que es podrà actuar de manera més específica i en funció de les necessitats que hi hagin.
Finalment penso que és necessari aquest canvi; és necessari que els docents estiguin valorats dins de la societat perquè serà aleshores quan estaran més motivats per dur a terme de forma més satisfactòria la seva tasca; és necessari que innovin, ja que, actualment ens trobem estancats en una rutina i, no pot ser que encara avui, al segle XXI s’estigui utilitzant la mateixa metodologia en els processos d’E-A que fa vint anys.

CANVIS SOCIALS, NOVES NECESSITATS:

En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s’adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i ha de suposar una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius:

• cal que potenciïn l’ús del català en un marc plurilingüe, l’educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participin de la dinàmica social i cultural de la població o del barri on estan situats per promoure continuïtats i coherències educatives;

• que siguin centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;

• que atenguin tot l’alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;

• que siguin inclusius, que promoguin els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s’hi trobi bé;

• que facin possible la igualtat d’oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.

Els següents recursos són una mostra del que disposen els centres per a fer possible una millor integració.

Les migracions humanes

Tinc un nou amic

La interculturalitat a través dels mitjans audiovisuals.

MAPA CONCEPTUAL ARTICLE:

MAPA CONCEPTUAL TRABAJO IMMIGRACIÓN:

REFLEXIONANT SOBRE L'EDUCACIÓ:

Educació és un terme que tots utilitzem i, del que tots tenim experiència. Ens atrevim a opinar sobre com ha de ser l’educació, qui està ben o mal educat; però, també ens trobem moltes vegades en la dificultat que tenim per posar-nos d’acord. Diem que en sabem d’educació perquè hem experimentat en nosaltres mateixos l’acció de diferents educadors, però, més tard, tornem a repetir la mateixa metodologia d’ensenyament. Per altra banda, l’Estat i les Institucions veuen en l’educació l’únic motor de desenvolupament; conseqüentment, cada vegada volen dedicar més temps, diners i esforç per planificar un sistema educatiu de qualitat. En aquest sentit, doncs, l’educació es converteix en un cavall de batalla de concepcions i posicions que identifiquen o contraposen els individus.

Segons Coppermann l’educació és una acció produïda segons les exigències de la societat, inspiradora i model, amb el propòsit de formar a individus d’acord amb el seu ideal de “l’home en sí mateix”.

Actualment vivim immersos en un sistema on l’educació és integral, racional, mixta, assembleària, basada en el joc, en la diversió, en la solidaritat, en l’amistat, antiautòritaria,... pretén que les persones siguin lliures. Vetlla perquè hi hagi una individualitat; perquè l’individu sigui capaç de construir-se un pensament crític en el món que l’envolta, integrat a la societat i conscient de poder fer el seu treball. Certament és que el protagonista, i el que, en definitiva, dóna sentit a tot aquest sistema és l’alumne. És ell qui ha d’aconseguir aquest aprenentatge; ara bé, això no seria possible (en la majoria dels casos) sense l’ajuda, la guia de l’educador. L’educador recorre a diferent estratègies (cognitives, motivacionals, afectives...) per possibilitar aquest aprenentatge.

Abans l’educació era transmesa pel mestre, era una educació autoritària, rígida. La figura del docent era la única font de coneixement que podia aspirar l’alumne. Durant aquella època s’imposaven càstigs que afectaven tant a la part física com a la psicològica; no tenien en compte el mal que podien causar.

El coneixement, a l’actualitat, està a l’abast de tothom. El principal problema es que tot el que es troba a la xarxa moltes persones ho identifiquen com a coneixement, i, cal saber distingir, contrastar el què ho és del que no.

Els principals reptes que s’haurien de plantejar dins el món educatiu són:

• Adequar la velocitat del canvi del món educatiu a la societat actual (generalment quan es tracta d’educació el procés es força més lent).

• Apostar per la innovació en les metodologies d’E-A.

• Agafar consciència què l’educació és una responsabilitat de tots; és l’educació pel futur envers un nou món.