Des de l'horitzó...

UNA NOVA POLÈMICA A L'EDUCACIÓ:

noreply@blogger.com (Carme) — Fri, 19 Sep 2008 08:06:00 +0000

A més de conèixer que el conjunt de l'Estat Espanyol és dels darrers que encapçalen la llista de països pel final fa uns dies vam saber que Catalunya és de les comunitats que treu pitjors resultats. Davant d'això potser ens hauriem de plantejar tots plegats què cal millor i fer-ho; al cap i a la fi l'educació, només l'educació, garantirà un futur més digne pel nostre país.

Ahir al matí vaig poder veure un fragment de l'Entrevista que Josep Cuní va fer a Ferran Ferrer, Catedràtic d'Educació Comparada de la UAB. Segons Ferrer el que hi ha són diferències de classes socials entre l'escola pública i la privada; en cap moment va dubtar de la qualitat de l'ensenyament a l'escola pública ni de la privada o concertada. Així doncs, ens trobem davant una nova realitat que, els professionals de l'educació han de donar resposta per tal d'eliminar aquestes diferències existents; ja sigui dotant-los de més recursos materials, personal de suport, etc.

Podeu clicar aquí per veure el vídeo.

LA LEC I EL DECRET DE CASTELLÀ:

noreply@blogger.com (Carme) — Sun, 17 Aug 2008 08:32:00 +0000

Tot i pensar que actualment vivim en una societat plenament normalitzada en l'àmbit lingüístic, he vist que la LEC tindrà un capítol dedicat a protegir el català. Que trist no? No estavem normalitzats?

NOU RUMB:

noreply@blogger.com (Carme) — Sun, 17 Aug 2008 08:06:00 +0000

Ara que ja fa uns mesos que s'ha acabat el curs rempendré l'activitat blocarire. Aquest cop, però, comentaré tot allò que sigui d'actualitat educativa i, si s'escau temes d'interès general.

Salut!

VISITA DE L'INSPECTOR:

noreply@blogger.com (Carme) — Mon, 21 Apr 2008 16:54:00 +0000

El dimarts passat va venir en Josep Tarragó (inspector d’educació) a resoldre’ns alguns dubtes que teniem sobre temes educatius. La sessió es va dividir en dues parts: durant la primera part li vam preguntar com s’accedia a la funció inspectora, en què consistia la tasca de l’inspector, etc. El que més em va sorprendre és que la seva tasca consisteix en asesorar, avaluar, controlar i supervisar les accions docents i organitzatives que es realitzen un centre educatiu; a més a més, també estan a l’atenció del ciutadà; em va sorprendre perquè han d’assessorar al mateix temps que han d’avaluar i controlar.

Durant la segona part ja vam anar preguntant-li dubtes dels temes que estem fent les investigacions.

Considero que va ser una experiencia molt positiva, ja que, ens va permetre conèixer de ben a prop l’opinió d’un inspector sobre temes que són d’actualitat educativa.

AVANTPROJECTE DE LLEI DELS DRETS I OPORTUNITATS DE LA INFÀNCIA I ADOLESCÈNCIA:

noreply@blogger.com (Carme) — Thu, 10 Apr 2008 10:02:00 +0000

La seu del Col·legi de Pedagogs de Catalunya, a Barcelona, va acollir la presentació de la nova Llei sobre els Drets de la Infància i l’Adolescència. La presentació va ser a càrrec d´Imma Pérez, Secretària de la Secretaria d’Infància i l’Adolescència i de Xavier Soley, Responsable de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència.

Aquesta llei pretén oferir una nova visió sobre la concepció que es té actualment sobre infants i adolescents. La base conceptual d´aquesta llei és que infants i adolescents haurien de rebre la categoria de ciutadans, de subjectes de dret i per tant, persones amb oportunitats de cara a la societat a la qual pertanyen. A la presentació es van destacar els principals elements subjacents a les funcions i tasques, com són: l’Atenció, la Protecció, la Promoció i la Participació, sense oblidar la importància de la Prevenció, tractada de forma transversal al llarg de la tasca educativa i protectora. També es varen destacar aquells aspectes més innovadors i que permetran una millor atenció a infants i adolescents. Es va ressaltar la importància que l’estructura dels títols havien estat elaborats i ordenats responen als diferents continguts relacionats amb la matèria i que caldria tenir presents a l’hora de presentar una llei com aquesta.

Podeu trobar més informació clicant aquí.

SABIEU QUE....

noreply@blogger.com (Carme) — Wed, 09 Apr 2008 16:14:00 +0000

El 25% de la població a Xina amb els CI més alts és major que la població total d’Amèrica del Nord.

La Xina es convertirà aviat en el país número u de parla anglesa del món.

Durant el transcurs d’aquest video neixeran 60 nadons a EE.UU; 244 a la Xina i, 351 a l’India.

Segons l'anterior Secretari d'Educació Richard Riley les feines que més es demanaràn a partir del 2010 encara no existien l'any 2004.

Estan preparant estudiants perquè desenvolupin habilitats per resoldre problemes que a l'actualitat encara no ho són.

El nombre de missatges enviats diariament supera el nombre de població mundial.

Per els estudiants que inicien un ensenyament tècnic de 4 anys: la meitat del que aprenguin el primer any de carrera estarà obsolet abans del tercer any d’aquesta.

UNA LLEI DE PAÍS PER UNA EDUCACIÓ DEL SEGLE XXI:

noreply@blogger.com (Carme) — Sat, 29 Mar 2008 18:53:00 +0000

Jaume Graells a l’article “Una llei de país per una educació del s. XXI” afirma que era del tot previsible la polèmica que s’ha generat després de la presentació del document de bases de la llei d’educació. Personalment penso que, en aspectes tant transcendentals com l’educació, els polítics haurien de deixar de banda “per uns moments” els seus propis interessos de partit i unificar les forces i criteris per aconseguir una educació pública de qualitat.
És cert que tot canvi genera desconfiança, però, potser, abans d’actuar (recordem la manifestació del passat 14 de febrer) cal que estem ben informats.
Pel que sembla, i tal com afirma l’autor de l’article l’implantació d’aquesta llei comportarà una millora. Una millora en quant els professors, que els permetrà rebre una formació contínua per millorar en la seva feina; una millora en els alumnes i centres, de manera que es podrà actuar de manera més específica i en funció de les necessitats que hi hagin.
Finalment penso que és necessari aquest canvi; és necessari que els docents estiguin valorats dins de la societat perquè serà aleshores quan estaran més motivats per dur a terme de forma més satisfactòria la seva tasca; és necessari que innovin, ja que, actualment ens trobem estancats en una rutina i, no pot ser que encara avui, al segle XXI s’estigui utilitzant la mateixa metodologia en els processos d’E-A que fa vint anys.

CANVIS SOCIALS, NOVES NECESSITATS:

noreply@blogger.com (Carme) — Thu, 13 Mar 2008 09:46:00 +0000

En els darrers anys, els profunds canvis socials experimentats han fet palesa la necessitat que els centres educatius s’adeqüin a la creixent complexitat i pluralitat que ha anat adquirint la societat catalana. Trobar respostes als nous reptes educatius que plantegen aquests canvis és un objectiu de primer ordre, i ha de suposar una aposta clara per avançar en la consolidació dels centres educatius:

cal que potenciïn l’ús del català en un marc plurilingüe, l’educació intercultural i la cohesió social per aprendre a viure junts, i participin de la dinàmica social i cultural de la població o del barri on estan situats per promoure continuïtats i coherències educatives;

que siguin centres innovadors i de qualitat, arrelats al país i oberts al món;

que atenguin tot l’alumnat, independentment de la seva procedència, religió, llengua, possibilitats econòmiques de les famílies, capacitats, etc.;

que siguin inclusius, que promoguin els valors del diàleg, la convivència, l'educació intercultural… on tothom pugui aprendre en funció de les capacitats i on tothom s’hi trobi bé;

que facin possible la igualtat d’oportunitats, especialment dels col·lectius més vulnerables.

Els següents recursos són una mostra del que disposen els centres per a fer possible una millor integració.

Les migracions humanes

Tinc un nou amic

La interculturalitat a través dels mitjans audiovisuals.

MAPA CONCEPTUAL ARTICLE:

noreply@blogger.com (Carme) — Tue, 04 Mar 2008 16:29:00 +0000

MAPA CONCEPTUAL TRABAJO IMMIGRACIÓN:

noreply@blogger.com (Carme) — Tue, 04 Mar 2008 11:05:00 +0000

REFLEXIONANT SOBRE L'EDUCACIÓ:

noreply@blogger.com (Carme) — Mon, 03 Mar 2008 17:24:00 +0000

Educació és un terme que tots utilitzem i, del que tots tenim experiència. Ens atrevim a opinar sobre com ha de ser l’educació, qui està ben o mal educat; però, també ens trobem moltes vegades en la dificultat que tenim per posar-nos d’acord. Diem que en sabem d’educació perquè hem experimentat en nosaltres mateixos l’acció de diferents educadors, però, més tard, tornem a repetir la mateixa metodologia d’ensenyament. Per altra banda, l’Estat i les Institucions veuen en l’educació l’únic motor de desenvolupament; conseqüentment, cada vegada volen dedicar més temps, diners i esforç per planificar un sistema educatiu de qualitat. En aquest sentit, doncs, l’educació es converteix en un cavall de batalla de concepcions i posicions que identifiquen o contraposen els individus.

Segons Coppermann l’educació és una acció produïda segons les exigències de la societat, inspiradora i model, amb el propòsit de formar a individus d’acord amb el seu ideal de “l’home en sí mateix”.

Actualment vivim immersos en un sistema on l’educació és integral, racional, mixta, assembleària, basada en el joc, en la diversió, en la solidaritat, en l’amistat, antiautòritaria,... pretén que les persones siguin lliures. Vetlla perquè hi hagi una individualitat; perquè l’individu sigui capaç de construir-se un pensament crític en el món que l’envolta, integrat a la societat i conscient de poder fer el seu treball. Certament és que el protagonista, i el que, en definitiva, dóna sentit a tot aquest sistema és l’alumne. És ell qui ha d’aconseguir aquest aprenentatge; ara bé, això no seria possible (en la majoria dels casos) sense l’ajuda, la guia de l’educador. L’educador recorre a diferent estratègies (cognitives, motivacionals, afectives...) per possibilitar aquest aprenentatge.

Abans l’educació era transmesa pel mestre, era una educació autoritària, rígida. La figura del docent era la única font de coneixement que podia aspirar l’alumne. Durant aquella època s’imposaven càstigs que afectaven tant a la part física com a la psicològica; no tenien en compte el mal que podien causar.

El coneixement, a l’actualitat, està a l’abast de tothom. El principal problema es que tot el que es troba a la xarxa moltes persones ho identifiquen com a coneixement, i, cal saber distingir, contrastar el què ho és del que no.

Els principals reptes que s’haurien de plantejar dins el món educatiu són:

Adequar la velocitat del canvi del món educatiu a la societat actual (generalment quan es tracta d’educació el procés es força més lent).

Apostar per la innovació en les metodologies d’E-A.

Agafar consciència què l’educació és una responsabilitat de tots; és l’educació pel futur envers un nou món.

ELS MESTRES AMENACEN AMB MÉS VAGUES:

noreply@blogger.com (Carme) — Tue, 19 Feb 2008 08:46:00 +0000

El passat dijous pels carrers de la ciutat de Barcelona s’hi van manifestar al voltant d’unes 55.000 persones entre docents i estudiants. La jornada de vaga estava convocada pels principals sindicats de l’escola pública per exigir la retirada del document de bases de la futura llei d’Educació de Catalunya.

Els manifestants donen una setmana de marge perquè el govern retiri aquest esborrany que ha de ser l’eix de la futura llei d’Educació de Catalunya. No obstant, però, el secretari de Polítiques Educatives, Francesc Colomé, ha reiterat que la conselleria d’Educació no retirarà el document.

A més a més, la vaga també es va convocar a la resta de Catalunya. Les principals ciutats on es van manifestar els docents i estudiants són: Tarragona, Girona, Lleida, etc.

ACTIVITAT 2:

noreply@blogger.com (Carme) — Thu, 14 Feb 2008 10:28:00 +0000

A continuació hi ha un conjunt de conceptes definits referents a l'investigació educativa. Aquesta activitat es tractava de fer-la en grup i de definir aquests conceptes. El meu grup està format per la Raquel, la Inés i jo.

¿Qué es el método científico?
El método científico es un proceso destinado a explicar fenómenos, establecer relaciones entre los hechos y enunciar leyes que expliquen los fenómenos físicos del mundo y permitan obtener, con estos conocimientos, aplicaciones útiles al hombre. Esto se hace a través de establecimiento inicial de una hipótesis que se refuta o se confirma a través de este método.

¿Qué es el método de investigación ?
Se puede decir que la investigación tiene como objeto el descubrir algo, indagar, dar respuesta de manera sistemática a las múltiples preguntas que se hace el ser humano.Con relación a esto se puede analizar las diversas definiciones que proporcionan algunos autores como Garza Mercado Ario quien define a la investigación como: “... un proceso que mediante la aplicación de métodos científicos, procura obtener información relevante y fidedigna, para extender, verificar, corregir o aplicar el conocimiento.

¿Y la metodología?
Son los principios de investigación, reglas y prerequisitos utilitzados para cada disciplina particular. Y las técnicas de investigación?Son todos aquellos métodos que se utilizan en el proceso investigativo con el fin, de poder obtener y conseguir los datos necesarios para en su posterior etapa de codificación y extracción de datos podamos refutar o verificar nuestra hipótesis planteada con anterioridad.

Fases del método científico:
Las fases según Carlos E. Mendez, podrían ser las siguientes:”1.Definición del tema investigación, 2.Planteamiento del Problema, 3. Formulación y sistematización del problema de investigación, 4. Objetivos de la investigación, 5. Justificación, 6. Marco de referencia, 7. Hipótesis, 8. Aspectos metodológicos, 9.Bibliografía 10.Presupuesto11. Cronograma.” [(citado de Carlos E. Mendez (1994), p. 22].

Enumera cuatro características de la metodología cuantitativa:
- Es objetiva- Generalizable- Orientada al resultado- Basada más en el método inductivo.

Enumera cuatro características de la metodología cualitativa:
· Centrada en la fenomenología y comprensión- Subjetiva- Exploratoria, inductiva y descriptiva- Orientada al proceso.

Intrumentos para la recogida de datos cualitativos:
· Entrevistas - Observación- Diarios de discusión- Chats
· Técnica Delphi
· Análisis de contenido
· Biografías
· Històries de vida

Instrumentos para la recogida de datos cuantitativos:
Tests-Cuestionarios- Encuestas- Sociograma- Técnicas experimentales

Webs consultades:

www.fisterra.com/mbe/investiga/cuanti_cuali/cuanti_cuali.asp

www.monografias.com/trabajos24/metodo-cientifico/metodo-cientifico.shtml

www.visionlearning.com/library/modulo_espanol.php?mid=45&l=s&c3

ELS TÒPICS DEL NOSTRE SISTEMA EDUCATIU:

noreply@blogger.com (Carme) — Mon, 04 Feb 2008 09:04:00 +0000

PER COMENÇAR A ENTRAR EN MATÈRIA:

noreply@blogger.com (Carme) — Mon, 04 Feb 2008 08:51:00 +0000

Han estat molts els autors que han definit l’investigació educativa. És impossible, per tant, quedar-nos amb una única definició entesa com a universal. Alguns dels autors que ho han definit són Best (1974), Latapí (1981), entre d’altres. Best ho defineix com a: La recerca es considera el procés formal, sistemàtic i objectiu per portar a terme un mètode d’anàlisi científic. Latapí considera que la recerca educativa és la generació sistemàtica i disciplinada de coneixements sobre fets i sistemes educatius.

A banda de les múltiples definicions que s’han fet hem de tenir en compte que l’investigació educativa:

Pretén conèixer la realitat, per comprendre-la, descriure-la, fer previsions i oferir eines per implementar-la.
Es basa en un mètode que implica uns supòsits filosòfics i principis d’actuació.
Contempla el seguiment d’un procés format per un conjunt de fases d’actuació successives i l’aplicació d’unes tècniques pròpies per cada situació o problema educatiu.

Les principals crítiques que es fan a la investigació educativa són:

No hi ha consciència que la investigació educativa hagi contribuït realment a millorar l’educació a causa de l’escassa dotació econòmica.
La investigació educativa no està ajudant realment a la pràctica educativa.
La investigació educativa apareix fragmentada.
L’orientació i el suport econòmic de certes investigacions depèn, molt sovint, de tendències polítiques.

Paradigmes d’investigació:

Els paradigmes d’investigació són un cos ideològic, filosòfic i científic que la comunitat científica considera vàlid en una època o en un moment històric determinat. Shulman (1989) ho va definir com a: … concepcions dels problemes i procediments que els membres de determinada comunitat d’investigació comparteixen i en funció dels quals realitzen les seves investigacions i exerciten el seu control.

Paradigma positivista:

També anomenat racionalista-quantitatiu, científic-naturalista, científic-tecnològic, funcionalista. Pretén explicar i predir fets a partir de la causa-efecte. Les principals característiques són:

Cerca un coneixement sistemàtic, comprovable, comparable, mesurable i replicable. Llenguatge científic universal.
La preocupació fonamental és la recerca de l’eficàcia i incrementar el corpus del coneixement.
Hi ha correspondència entre teoria i veritat.
La realitat és observable, mesurable i quantificable. La recerca és independent del subjecte.
Parteix d’una mostra significativa per generalitzar els resultats.
La metodologia segueix el model hipotètic-deductiu. Recerca lliure de valors, neutra.
Els procediments són quantitatius: control experimental, observació sistemàtica i correlació de variables.

Paradigma interpretatiu:

També anomenat hermenèutic, interpretatiu-simbòlic, fenomenològic. Pretén comprendre i interpretar la realitat, els significats i les intencions de les persones. Les principals característiques són:

La teoria constitueix una reflexió en la praxi i des de la praxi.
Intenta comprendre la realitat. Insisteix en la rellevància del fenomen.
Descriu els esdeveniments en el seu context.
Intenta aprofundir en els diferents motius dels fets.
L’individu és un subjecte interactiu i comunicatiu que comparteix significats.

Paradigma crític:

També anomenat sociocrític. Pretén ser un motor de canvi i transformació social. Les principals característiques són:

La recerca es genera en la pràctica i des de la pràctica.
Assumeix una visió global i dialèctica de la realitat educativa.
Té una visió democràtica del coneixement.
Teoria i realitat mantenen una dialèctica constant.
La recerca està compromesa en la transformació de la realitat des d’una dinàmica alliberadora i emancipadora dels individus.

Pel que fa a les metodologies d’investigació en investigació educativa hi ha una obertura de perspectives en plantejaments epistemològics i formes concretes de precedir; i estudis de casos i procediments psicoanalítics.

El mètode d’investigació que segueix la investigació educativa s’anomena mètode científic. Les fases del mètode científic són:Plantejament del problema.Revisió de les aportacions prèvies.

Formulació d’hipòtesis.Plantejament de l’estudi:

Definició de les variables.
Metodologia.
Mostra de l’estudi.
Recollida de dades.Anàlisi de dades – resultats.

Conclusions.

Plantejament de nous problemes.

SALUTACIÓ:

noreply@blogger.com (Carme) — Fri, 01 Feb 2008 16:57:00 +0000

L’objectiu d’aquest bloc és poder utilitzar aquest espai com a portafoli de l’assignatura Análisi d’investigacions educatives i, comentar i debatre temes d’actualitat educativa amb els companys i companyes de l’assignatura i altres persones que naveguen per la blocosfera.

Tot i que fa temps que sóc lectora habitual d’alguns blocs aquest és el primer que faig. Així que, poc a poc, hauré d’aprendre a utilitzar-lo. Intentaré tenir l’espai actualitzat.