dimarts, 16 de febrer del 2010

REFLEXIÓ VIDEOS EDUCATIUS



Actualment, la tecnologia i els mitjans de comunicació han pres un paper fonamental en els processos d’ensenyament aprenentatge, tant en la seva metodologia com en el seu contingut. Això no és quelcom negatiu;  doncs és una realitat social: la tecnologia mou les xarxes més importants de relacions comunicatives entre persones, societats, organitzacions i, fins i tot , països, en els nostres dies. Per tant, el món digital ha d’estar present en els processos didàctics d’avui però, sense oblidar els valors que han estat presents durant  tota la vida.

Avui en dia el coneixement està a l’abast de tothom. Tots podem gaudir  d’articles i fonts d’informació contrastada a Internet, de continguts científics importants a la xarxa o en conferències i congressos públics, o en els mitjans de comunicació, etc. Així doncs,  tothom pot recollir informació i coneixements de diferents fonts. No obstant, el que realment  importa és aprendre a gestionar aquest coneixement: contrastar les fonts d’informació, seleccionar-les, completar-les i conservar-les. Penso, doncs, que un dels grans reptes del professorat és, o, hauria de ser, ensenyar els alumnes a ser crítics (sempre des d’una vessant constructiva).

És cert, que amb l’ incorporació de les TIC a les aules el rol del docent canvia en certa manera; a partir d’aquest moment el docent ja no és el que posseeix el coneixement, sinó que la seva funció es limita a fer de guia i a ensenyar a gestionar el coneixement. Caldrà doncs, que ens adaptem a aquest canvi i, en fem ús. No és lògic utilitzar el mateix mètode d’E-A amb els llibres de text que amb els pc’s com apareix a un dels vídeos.

Molts centres educatius en voler implementar les NNTT es troben en un greu problema: part del professorat, sobretot aquell que ja té una edat avançada, no sap utilitzar-les i per tant, no pot posar-les en pràctica a l’aula amb els alumnes. Hi ha opinions per tots els gustos referents a si és bo implementar  aquests mètodes d’E-A, però és cert que de cara a l’alumnat és un gran atractiu, és un mètode dinàmic i a la vegada participatiu (l’alumne passa a tenir un rol actiu).

Per tant, estic totalment d’acord en fer un ús adequat de les TIC; a ensenyar als alumnes els recursos dels que es disposen a l’actualitat i, que aquests siguin útils per poder-los utilitzar en el dia a dia. Però també considero necessari que els nens aprenguin fent anar la imaginació, creant, dibuixant, etc... cosa que no es permet amb l’ús de les NNTT.

A continuació us adjunto un parell de links on podreu veure l’opinió de diferents professionals de l’educació referent a l’ús de les TIC. El primer s’anomena  ¿Cuál es el impacto de la tecnologia en el aula?  i el segon nuevas tecnologias de la educación. Espero que siguin del vostre interès.